■ inductància

Partició sil·làbica: in_duc_tàn_ci_a
Etimologia: de l’angl. inductance, i aquest, format sobre el ll. inductus, -a, -um, participi de inducĕre ‘conduir, introduir, induir’
    femení electricitat
  1. Propietat d’un circuit elèctric en virtut de la qual s’hi produeix una força electromotriu per inducció.
    1. [símbol L] Magnitud que expressa la propietat de la inductància.
    2. inductància mútua [símbol M] Relació entre el flux magnètic produït en un circuit a causa del corrent que circula per un altre de pròxim i aquest corrent.
    3. inductància pròpia (o simplement inductància) Relació entre el flux magnètic total abraçat per un circuit elèctric i el corrent que hi circula.