interior

Accessory
Partició sil·làbica: in_te_ri_or
Etimologia: del ll. interior, -ōris, íd. (v. íntim) 1a font: 1653, DTo.
Body
    [abreviatura int.]
    1. adjectiu Situat a la part de dins d’una cosa, en l’espai comprès entre els seus límits. Punt interior d’un cercle. La casa té un pati interior.
    2. masculí Part de dins d’una cosa. L’interior d’un edifici.
  1. figuradament
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’esperit, a la consciència, etc. Té una vida interior molt rica.
    2. masculí Conjunt de pensaments, sentiments, etc., o part de la ment, que hom no exterioritza. Sembla que hagi de plorar, però en el seu interior se’n riu.
  2. masculí esports En el futbol i altres esports d’equip, jugador de la línia davantera situat entre el davanter centre i els extrems.
  3. adjectiu ciències polítiques Dit de la política interna d’un país, especialment pel que fa referència a les qüestions de govern i d’ordre públic, etc.
  4. interior d’un conjunt topologia Donat un conjunt A, conjunt de punts interiors de A.