■ joia2

Partició sil·làbica: jo_ia
Etimologia: der. regressiu de joiell, pres per un der. dimin
    femení
    1. Peça d’or o d’un altre metall preciós, amb una o més gemmes, que hom porta com a ornament.
    2. figuradament Qualsevol cosa d’un valor extraordinari. Aquesta casa és una joia.
    3. figuradament Persona digna de gran estima. Aquell noi és una joia.
  2. dret civil Dret que corresponia a la muller de reclamar sobre els béns del marit mort, quan aquests eren suficients, després d’haver reclamat l’anell de boda i els vestits d’ús corrent.



    3. Vegeu també:
    joia1