■ jorn

Etimologia: del ll. diŭrnus ‘diürn, de dia’, substantivat en ll. td. en el sentit de ‘temps diürn’, dia, per oposició a ‘temps nocturn’, nit; der. de dius ‘dia’, i aquest vinculat a dies ‘dia’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Dia.
  2. de jorn locució adverbial A les primeres hores del dia, aviat del matí.