■ jurisprudència

Partició sil·làbica: ju_ris_pru_dèn_ci_a
Etimologia: del ll. jurisprudentia, íd., comp. de jus, juris ‘dret’ i prudentia ‘prudència’
    femení dret
  1. Ciència del dret.
  2. Conjunt de judicis que assenyalen els principis que en matèria de dret segueixen a cada país els tribunals.
  3. Normes de judici que supleixen les omissions o llacunes de la llei i que es fonamenten en les pràctiques seguides en casos iguals o anàlegs.
  4. Doctrina emanada de dues o més sentències del tribunal suprem, la qual es desprèn dels criteris decisius per a la resolució i que té la missió de completar l’ordenament jurídic.
  5. Conjunt de les sentències dictades pel tribunal suprem, els tribunals superiors de justícia, el tribunal constitucional o per un tribunal internacional.