■ kirieleison

Partició sil·làbica: ki_ri_e_lei_son
Etimologia: del gr. Kýrie, eléēson ‘Senyor, tingueu pietat’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí litúrgia
  1. Invocació litúrgica d’origen grec amb la qual hom respon a una lletania.
  2. col·loquialment Nom donat als cants dels enterraments i dels oficis de morts.