■ llanterna

Etimologia: del ll. lantĕrna, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. Fanal de mà amb una cara de vidre i un mànec o una nansa fixats generalment a la cara oposada.
    2. electrotècnia Petit llum de butxaca format per una capsa, on va allotjada una pila o més o acumuladors recarregables, una bombeta elèctrica amb un reflector lluminós i un interruptor.
    3. marina, marítim Cimbori de vidre que enclou l’òptica del foc d’un far.
    4. llanterna màgica cinematografia Aparell en el qual, per mitjà de lents, hom fa aparèixer, amplificades sobre una superfície blanca, figures pintades en tires de vidre i fortament il·luminades per un llum situat dins l’aparell.
    5. llanterna sorda Llanterna en la qual hom pot tapar la cara de vidre a voluntat.
  2. construcció
    1. Claraboia que sobresurt d’una teulada o que és col·locada a la part alta de la caixa d’una escala per fer claror i, a vegades, ventilació a l’interior.
    2. Llanternó.
  3. indústria tèxtil
    1. Cilindre de la màquina jacquard.
    2. Corró de llauna que, en certes màquines tèxtils, mou els cordills anomenats pianos.
  4. llanterna d’Aristòtil anatomia animal Aparell mastegador dels equinoïdeus, format per unes quantes dents, situades al voltant de l’orifici bucal.