■ llàstima

Etimologia: del cast. lástima, der. de lastimar, del ll. vg. blastemare ‘blasfemar’, d’on ‘ultratjar, ferir’ i ‘causar pena’ (v. blasfemar, blastomar, blasmar) 1a font: 1584
    femení
    1. Pietat, compassió. És un pobre desgraciat: no us fa llàstima?
    2. per extensió Que atrotinades, aquestes cadires: fan llàstima de veure!
  2. per extensió
    1. Allò que fa llàstima.
    2. plural Misèries de la vida, penes, sofriments.
  3. ésser llàstima Ésser de lamentar. És llàstima, de perdre el temps d’aquesta manera.
  4. quina llàstima! (o simplement llàstima!) Expressió amb què hom lamenta alguna cosa. Diu que no podrà venir: quina llàstima! Llàstima que sigui tan vanitós!