■ llengüeta

Partició sil·làbica: llen_güe_ta
Etimologia: de llengua 1a font: 1575, DPou.
    femení
  1. Llengua petita.
    1. Nom de diferents objectes i apèndixs que recorden la forma de la llengua.
    2. Part de la punta d’un ham, una sageta, etc., que forma un angle agut amb el seu cos i fa que l’instrument, un cop clavat, no pugui desclavar-se fàcilment.
    3. Motllura o adorn en figura de llengua, etc.
    4. indústries del calçat Tireta de pell, lona, etc., que cobreix l’obertura anterior i superior d’una sabata o bota.
    5. física Agulla d’una balança, especialment de la romana.
    6. arts gràfiques Ganiveta que forma part de l’eina usada pels enquadernadors per a retallar el paper.
    7. música Peça de metall, canya o fusta, flexible i petita, les vibracions de la qual produeixen la sonoritat de diversos instruments de vent.
    8. indústria tèxtil Peça mòbil que forma la paret posterior del calaix de llançadora en el teler mecànic.