■ magisteri

Etimologia: del ll. magisterium, íd. 1a font: 1653, DTo.
    masculí
  1. ensenyament
    1. Càrrec o professió de mestre.
    2. Conjunt de mestres d’un estat, una província, una demarcació, etc.
    3. Preparació dels mestres per als càrrecs docents.
    4. magisteri eclesiàstic (o simplement magisteri) catolicisme Facultat i exercici de l’Església en virtut dels quals aquesta fixa la doctrina catòlica i la recta interpretació de l’Escriptura.
  2. farmàcia, indústria farmacèutica Nom donat antigament a alguns productes amb propietats remeieres obtinguts per precipitació de solucions que els contenen.