■ magistral

Etimologia: del ll. magistralis, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    adjectiu
    1. De mestre, fet amb mestria. Una obra, un discurs, magistral.
    2. despectivament Un to, un aire, magistral.
    3. lliçó magistral ensenyament En algunes universitats, discurs o defensa per a l’obtenció del grau de mestre.
  2. Dit d’un instrument tan precís que serveix de terme de comparació amb els altres de la mateixa classe. Agulla magistral. Cronòmetre magistral.
  3. farmàcia, indústria farmacèutica Prescrit per un metge, preparat per a un cas particular. Fórmula magistral.
  4. ciències militars Dit de la línia que fa el paper principal en el traçat del pla d’una fortificació.
  5. canonge magistral (o simplement magistral) catolicisme Canonge d’ofici de les catedrals i col·legiates encarregat de la predicació.