■ mediació

Partició sil·làbica: me_di_a_ci_ó
Etimologia: del ll. td. mediatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció del qui intervé entre dues persones o més per fer-les posar d’acord.
    2. per mediació de locució prepositiva Gràcies a l’acció d’un intermediari. Els dos països en guerra han acordat un alto el foc per mediació de l’ONU.
  2. astrologia Culminació superior d’un astre.
  3. cristianisme
    1. Intercessió de Jesucrist davant Déu a favor dels homes.
    2. Intercessió de la Mare de Déu davant Jesucrist a favor dels homes.
    1. dret internacional Mitjà pacífic de resoldre els problemes internacionals consistent en el fet que un tercer intervingui entre les parts litigants.
    2. dret mercantil Contracte pel qual una de les parts s’obliga a donar una remuneració a l’altra pel fet d’haver-li indicat l’oportunitat de celebrar un contracte o d’haver aconseguit aquesta celebració, bé que sempre sense intervenir mai directament en el dit contracte.
    3. dret del treball Procediment per a resoldre els conflictes o les divergències laborals mitjançant la intervenció d’una persona o d’unes quantes que fan gestions entre les parts en litigi i proposen recomanacions a aquestes.
  5. filosofia
    1. Activitat pròpia d’un agent, un terme, una realitat o un principi intermediaris.
    2. En Hegel, moment intrínsec del coneixement en virtut del qual aquest assumeix el particular en l’universal i fa del darrer un universal concret.