■ metàl·lic | metàl·lica

Etimologia: del ll. metallĭcus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. De metall, pertanyent a un metall o als metalls.
    2. De la natura d’un metall.
    3. Que sembla venir d’un cos de metall. So metàl·lic. Veu metàl·lica.
    4. Que té les característiques d’un metall.
  2. masculí economia
    1. Diner en or, argent, coure, níquel, etc.
    2. en metàl·lic En diner de curs legal; en efectiu.