■ miloca

Etimologia: de milà amb el sufix -oc, -oca, d’origen cèlt. -ikko-, -ukko-, -ekko-, -okko- 1a font: s. XX, V. Català
    femení
    1. ornitologia Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Aegolius funereus), amb les parts superiors brunes i les inferiors blanquinoses, discs facials grossos i marcats i els dits coberts de plomes blanques.
    2. figuradament Persona que aparenta molt i és en realitat poca cosa.
  2. botànica i jardineria Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Giazania pavonia), de fulles lanceolades i capítols ataronjats, molt apreciada en jardineria.
  3. jocs d’entreteniment Tros de paper lligat per tres o quatre cornalons amb fils que el reuneixen en un altre fil més llarg i que els nois fan voleiar com si fos un estel.