■ muntanya

Etimologia: del ll. vg. *montanea, pl. n. d’un adj. *montaneus, -a, -um ‘de la muntanya’ 1a font: 1250
    femení
    1. geomorfologia Elevació natural del terreny.
    2. figuradament Cosa que resulta molt difícil de fer. Tot li és una muntanya. Aquesta visita se’m fa una muntanya.
    1. geografia Part muntanyosa d’una contrada. Anar a muntanya.
    2. ballet de muntanya dansa Nom que hom dona al Ripollès al ballet o ballet de quatre.
  3. heràldica Representació estilitzada d’una muntanya, generalment formada per tres, quatre o cinc puigs.
  4. muntanyes russes jocs d’entreteniment Atracció de fira que consisteix en una pista amb alts i baixos molt pronunciats damunt la qual hom instal·la vehicles sobre vies fèrries.