■ nuar

Partició sil·làbica: nu_ar
Etimologia: del ll. vg. *nudare, ll. cl. nodare, íd., der. de nodus ‘nus’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer un nus o nusos. Nuar una faixa, una corbata.
    2. transitiu Unir o lligar fent un nus. Vaig nuar-li els cordons de la sabata.
    3. transitiu filatura Apariar, en la filatura del cotó, els fils trencats durant el treball de la selfactina.
    4. transitiu indústria tèxtil Unir, en el tissatge, d’un en un, els extrems d’un ordit acabat de teixir amb els d’un altre encara no començat a teixir, per tal d’estalviar-se d’haver-lo de passar pels lliços i per la pua.
    5. pronominal El fil de la màquina de cosir s’ha nuat.
  2. pronominal per extensió D’emoció, se’m nuà la gola. La veu se’m nua a la gola.