■ oc2

    adverbi
  1. Partícula afirmativa de l’antic provençal, d’on procedeixen l’expressió llengua d’oc i les veus occità, llenguadocià, etc., i topònims com Occitània i Llenguadoc.
  2. llengua d’oc lingüística Occità.



    3. Vegeu també:
    oc1