opositor
| | opositora

Accessory
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. opposĭtus, -a, -um, participi de opponĕre ‘oposar’ 1a font: 1629
Body
    masculí i femení
  1. Persona que s’oposa a altri. El seu opositor, a la fi, es declarà d’acord amb ell.
  2. Pretendent a una càtedra, a un càrrec, etc., que ha d’ésser proveïda per oposició.