■ oxidació

Partició sil·làbica: o_xi_da_ci_ó
Etimologia: de oxidar
    femení
    1. Acció d’oxidar o d’oxidar-se;
    2. l’efecte.
  2. química Terme aplicat actualment a qualsevol transformació en la qual un element augmenta el seu nombre d’oxidació.
  3. metal·lúrgia Formació d’òxid o rovell en la superfície del ferro o d’un altre metall, per l’acció de l’aire humit o per corrosió.
  4. nombre d’oxidació química Nombre que hom assimila al nombre d’electrons que cal afegir a un àtom que forma part d’una combinació o que cal llevar-ne per a portar-lo al seu estat elemental.
  5. oxidació anòdica electroquímica Oxidació que es produeix a l’ànode durant els processos d’electròlisi, deguda a la captació d’electrons per part d’aquest.
  6. oxidació autocatalítica química Oxidació d’una substància, generalment un líquid, a temperatura ordinària, per l’oxigen de l’aire. També és anomenada autooxidació.
  7. oxidació directa metal·lúrgia Formació d’òxids o d’altres composts sobre la superfície dels metalls per reacció amb gasos secs, a altes temperatures.
  8. oxidació reducció química Oxidoreducció.