■ parlador2
| | parladora

Etimologia: de parlar1 i -dor1 1a font: s. XIII, Desclot
  1. adjectiu
    1. Que parla. Un papagai molt parlador.
    2. figuradament Expressiu, com si parlés. Tenia uns ullets negres i parladors.
  2. masculí i femení
    1. Persona a qui agrada de parlar molt. És un gran parlador.
    2. parlador de pau Missatger, intermediari entre dues persones en contesa.



    3. Vegeu també:
    parlador1