■ perdó

Etimologia: de perdonar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de perdonar;
    2. l’efecte.
  2. dret civil
    1. Remissió total o parcial de la pena merescuda, d’un deute o una obligació pendents, per part de qui en té poder.
    2. perdó de la part ofesa Extinció de la pena quan el delicte privat és perdonat per la part ofesa. Quant als delictes públics, el perdó afecta només l’acció civil derivada del delicte, però no pas la pena.
    3. perdó judicial Facultat que alguns codis penals concedeixen al jutge perquè pugui atorgar el perdó d’una pena, quan en el delinqüent concorren motius excepcionals d’exculpació.
  3. religió i cristianisme
    1. Remissió que Déu fa de les culpes a través de diversos ritus d’expiació.
    2. Indulgència.
  4. interjecció Dispenseu.