Accessory
Etimologia: del ll. persōna ‘màscara d’actor, personatge’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
femení
-
- antropologia Individu de l’espècie humana. Hi ha lloc per a vint persones.
- Cos. Era bell de persona i noble de cor.
- en persona Un mateix, amb presència real del cos. El ministre en persona lliurà els premis als guanyadors.
- persona moral Conjunt o grup de persones, sigui o no reconegut com a persona jurídica.
-
dret civil
- Subjecte de drets i de deures.
- persona física Tot ésser humà.
- persona jurídica Conjunt de persones o de béns reconegut com a subjecte de dret amb personalitat independent dels seus associats, o dels seus afavorits, que s’organitza per a la consecució d’un fi permanent.
-
- filosofia Individu humà que transcendeix la realitat fisicobiològica, gaudeix d’una radical autonomia, es realitza en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí.
- persona divina (o simplement persona) per analogia cristianisme En la cristologia, únic subjecte de la doble natura divinohumana del Crist, identificat amb la segona persona de la Trinitat.
- persona divina (o simplement persona) per analogia cristianisme En el dogma de la Trinitat, cadascuna de les maneres com Déu es manifesta a la creació i a l’home, s’hi relaciona i s’hi autocomunica, i que correspon a la pròpia realitat intradivina que és trinitària (Pare, Fill i Esperit Sant).
- persona social psicologia i sociologia Persona humana en tant que, pel fet mateix de néixer, tendeix a l’associació i a l’encontre amb els altres.
- gramàtica Categoria gramatical, comuna al possessiu, al pronom personal i al verb, que fa referència als participants en la comunicació i a allò que n’és l’objecte.