■ pesar2

Etimologia: del ll. pensare, íd., freqüentatiu del ll. pendĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Mesurar el pes d’un cos. Pesar un pa, una carta. Pesar amb una balança.
  2. transitiu figuradament Examinar el pro i el contra d’una cosa per apreciar-ne el valor, sospesar. Peseu bé les conseqüències de la vostra acció.
    1. intransitiu Tenir pes. Tots els cossos pesen.
    2. transitiu Tenir tal o tal pes. Aquest pa pesa un quilo.
    3. intransitiu figuradament Aquestes raons pesen molt.
  4. intransitiu
    1. Fer sentir el seu pes. Aquest paquet pesa massa per poder-lo portar a mà.
    2. figuradament Poques coses pesen tant com un secret.
  5. intransitiu Saber greu. Li pesa d’haver-ho fet. Creieu que em pesa d’haver-vos ofès.


    6. Vegeu també:
    pesar1