■ petard1

Etimologia: del fr. pétard, íd. (cf. moscard) 1a font: 1640
    masculí
  1. Canonet amb una càrrega explosiva, proveït d’un ble en un dels extrems que hom encén per produir una detonació.
  2. armament Morteret, bolic petit, etc., que conté un explosiu i que és emprat, en fer-lo explotar, per a enderrocar obstacles.
  3. ferrocarrils Càrrega explosiva que, fixada damunt un carril, explota en ésser pitjada pel tren, per tal d’avisar el maquinista que l’ha d’aturar immediatament.



    4. Vegeu també:
    petard2