■ pi2

Etimologia: del gr. pĩ, íd.
    femení
  1. Nom de la setzena lletra de l’alfabet grec [π Π].
  2. matemàtiques Lletra grega adoptada per a representar la raó constant que hi ha entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre: 3,141592...
  3. química física
    1. electró pi (π) Electró que ocupa un orbital pi.
    2. enllaç pi (π) Enllaç constituït per orbitals pi enllaçats.
    3. orbital pi (π) Tipus d’orbital molecular caracteritzat pel fet de posseir simetria binària respecte a l’eix d’enllaç.


    4. Vegeu també:
    pi1