■ picó1

Homòfon: picor
Etimologia: de picar 1a font: 1284
    masculí
  1. antigament Mà de morter.
  2. oficis manuals Martell de picapedrer que té un extrem de la cabota acabat en punta i l’altre en tall.
  3. obres públiques
    1. Instrument consistent en una peça massissa, generalment de forma de tronc de con i perllongada per un mànec gruixut coaxial, emprat per a afermar una capa de terra, de grava, etc.
    2. picó pneumàtic Martell pneumàtic proveït d’una eina plana que en percudir el sòl l’aplana.


    4. Vegeu també:
    picó2