■ pinsà

Homòfon: pinçar
Etimologia: probablement ll. vg. *pincianus (pincio, -ōnis), format sobre l’onomatopeia pink, imitació del cant de l’ocell 1a font: 1312
    masculí ornitologia
  1. Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Fringilla coelebs), amb una doble franja alar i les rectrius externes blanques i molt apreciat com a ocell de gàbia.
  2. pinsà borroner Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Pyrrhula pyrrhula), negre i blanc, d’aspecte rodanxó, amb el coll curt i ample i el bec robust.
  3. pinsà carminat Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Carpodacus erythrinus), de color carmí i la femella brunenca, que només arriba ocasionalment a la Mediterrània.
  4. pinsà mec Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Fringilla montifringilla), molt semblant al pinsà, però amb les potes negrenques o brunes i les espatlles i el pit rogencs i el carpó blanc.
  5. pinsà trompeter Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids (Rhodopechys githagineus), de color bru grisenc i rosaci i a l’hivern de colors més suaus.