■ placer2
| | placera

Etimologia: de plaça
  1. adjectiu antigament Relatiu o pertanyent a la plaça; públic.
  2. masculí i femení Pagès o hortolà que va regularment a vendre a plaça, en un mercat públic, etc.
  3. adjectiu i masculí i femení Xerraire, cridaner, ordinari.



    4. Vegeu també:
    placer1