■ plantar1

Etimologia: del ll. plantare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu agricultura
    1. Fixar a la terra un plançó, un esqueix, etc., perquè hi arreli.
    2. Ficar dins la terra una llavor, un bulb, etc., perquè hi creixi una planta. Hem de plantar les cols.
  2. transitiu Ficar a terra l’extrem d’un pal, d’una estaca, etc., perquè s’hi mantingui ferm. L’envelat, el faran a la platja: ja hi planten les antenes.
    1. transitiu Enganxar. Han plantat un cartell a la paret.
    2. transitiu col·loquialment Posar, col·locar. On vols que el planti, aquest test?
    3. pronominal Es va plantar davant la porta per vigilar els entrants a la casa. En dues hores ens vam plantar a Granollers.
    4. pronominal jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, no demanar més cartes tenint-hi dret.
    5. plantar botiga Obrir una botiga.
    6. plantar-se (algú) a tants o tants anys Dir que en té tants tenint-ne més.
  4. transitiu col·loquialment
    1. Deixar, abandonar, algú. Va girar l’esquena i em va plantar. La seva xicota l’ha plantat.
    2. deixar plantat (algú) No acudir a la cita que hom hi té.
  5. transitiu col·loquialment Pegar, clavar, etzibar. Li vaig plantar una bufetada.



    6. Vegeu també:
    plantar2