Accessory
Homòfon: pler
Etimologia: del ll. plēnus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. plēnus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
adjectiu
- Que conté de quelcom tant com la seva capacitat permet. Una ampolla plena de vi. Ple a vessar. Ple de gom a gom. Ple com un ou.
- hiperbòlicament Que conté una gran quantitat. El port és ple de naus. Un jardí ple de flors.
- a plenes veles per analogia Amb les veles inflades pel vent.
- femella plena Femella prenyada.
- tenir el ventre ple Estar tip, haver menjat molt.
-
adjectiu
- figuradament És un home ple de defectes. Estar ple d’inquietud.
- figuradament Complet. Tenir la plena seguretat d’una cosa.
- figuradament En tota la seva intensitat. Lluna plena. En ple estiu.
- figuradament Tirant a gras, tot el contrari de magre. Tenir la cara plena, les galtes plenes.
- lingüística Dit de la forma d’un mot que pot obtenir oposadament una forma reduïda, per apòcope, elisió, etc., com, per exemple, el/l’, la/l’, me/’m.
- de ple locució adverbial figuradament Sense amagar-ne res. Va confessar de ple.
- de ple (o de ple a ple) locució adverbial figuradament Directament i sense obstacles. El sol hi tocava de ple.
-
masculí
- Qualitat d’una cosa que conté tot el que pot contenir, que té tot allò que cal que tingui, sense mancar-li res. En el ple dels meus turments. Al ple del dia. La lluna fa el ple, el seu ple.
- Concurrència que ocupa tots els seients d’un local. Al teatre hi va haver un ple a vessar.
- Part plena.
- Òrgan suprem d’una cambra legislativa, d’un ajuntament, etc.
- Reunió general d’una corporació pública, d’un partit, d’un sindicat, etc. El ple municipal.
-
adjectiu
heràldica
- Dit de l’escut el camper del qual és d’un sol esmalt i no porta cap peça ni figura.
- Dit de la creu en la seva forma ordinària, o sigui quan és peça i no figura.
- adjectiu lingüística Dit del mot lexical en tant que té sentit, per oposició als mots gramaticals, com ara les preposicions o les conjuncions, considerats buits de sentit.
Vegeu també:
ple1