■ reietó

Partició sil·làbica: re_ie_tó
Etimologia: de rei 1a font: 1460, Roig
    masculí
  1. Rei d’un país molt petit.
  2. ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels regúlids (Regulus regulus), de color verd oliva, amb el pili groc i negre, que habita als boscs de coníferes.