■ respiració

Partició sil·làbica: res_pi_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. respiratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    femení
    1. Acció de respirar;
    2. l’efecte.
    3. deixar sense respiració Deixar atònit, sorprès; esbalair.
    4. restar (o quedar) sense respiració Sorprendre’s molt; restar de pedra.
  2. anatomia animal Funció dels animals mitjançant la qual és captat oxigen atmosfèric o dissolt en l’aigua, amb la finalitat de transportar-lo a la cèl·lula o les cèl·lules, on és utilitzat per a la respiració interna, i és eliminat el diòxid de carboni produït en aquesta.
  3. música Signe de notació en forma d’apòstrof o de coma, que indica a un cantant o a un músic el moment en el qual pot fer una pausa per a prendre aire en el transcurs de la interpretació.
  4. tecnologia Entrada i sortida lliure de l’aire en els espais tancats, en els dipòsits, etc.
  5. respiració artificial fisiologia animal i terapèutica Respiració que hom efectua, manualment o mitjançant aparells, quan s’interromp l’activitat espontània de l’aparell respiratori.
  6. respiració interna (o cel·lular) biologia i fisiologia Conjunt de funcions d’un organisme que menen a l’obtenció de l’energia necessària per a acomplir les seves funcions vitals, mitjançant l’oxidació (deshidrogenació) total o parcial de les molècules orgàniques des de cadascuna de les cèl·lules d’un organisme.