■ restaurador | restauradora

Partició sil·làbica: res_tau_ra_dor
Etimologia: del ll. restaurator, -ōris, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
  1. adjectiu i masculí i femení Que restaura.
  2. masculí i femení gastronomia Persona que té cura d’un restaurant, especialment el cuiner o l’encarregat de la cuina.