■ rialla1

Partició sil·làbica: ri_a_lla
Etimologia: probablement d’un ll. pl. neutre *rīsualia, der. de rīsus, -ūs, íd., pres com sing. femení 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de riure.
    2. rialla sardònica patologia Contracció dels músculs de la cara, per efecte del riure, característica del tètan.
  2. Riota.
  3. fer la mitja rialla Somriure.


    4. Vegeu també:
    rialla2