■ rima1

Etimologia: forma fem. de rim, sorgida segurament en oc., o postverbal del verb rimar, der. de rim (verb, que, d’altra banda, també pot ser der. de rima1) 1a font: s. XIII
femení poètica Total o parcial concordança de fonemes entre dos o més mots a partir de la darrera vocal accentuada, especialment emprada per a obtenir terminacions iguals o semblants entre dos o més versos.


Vegeu també:
rima2