■ ruta

Etimologia: del fr. route, íd., del ll. rupta (via) ‘camí romput, fressat’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Camí que hom recorre en un viatge, una excursió, etc., itinerari.
    2. nàutica Itinerari que ha de seguir i que segueix una embarcació per tal d’anar d’un punt a un altre, seguint un rumb o més.
    3. nàutica Línia traçada a la carta nàutica que indica el camí per a anar d’un punt a un altre.
    4. cambra de ruta nàutica Departament prop del pont de comandament d’un vaixell on són guardats els cronòmetres, les cartes nàutiques, el quadern de bitàcola i altres aparells, i els llibres i documents relatius a la navegació.
    5. ruta aèria aeronàutica Zona de l’espai aeri definida entre dos punts i proveïda d’ajudes a la navegació aèria de tipus visual o electromagnètic, que és subjecta a regulacions de circulació i de navegació.
    6. ruta comercial història Trajecte que segueixen els productes que són objecte de comerç.
  2. escoltisme Nom amb què fou coneguda, en l’escoltisme català, l’etapa dels joves de disset anys endavant, anomenada actualment clan o truc.
  3. bioquímica
    1. ruta amfibòlica Ruta metabòlica central que té una doble funció: pot ésser utilitzada catabòlicament, per a la degradació completa de molècules petites, o bé anabòlicament, per a produir-les.
    2. ruta metabòlica Seqüència de reaccions del metabolisme que desemboquen en la síntesi d’un producte, molt semblants en tots els éssers vius, especialment les anomenades centrals.