■ sacre2 | sacra

Etimologia: del ll. sacer, -cra, -crum ‘sagrat’; en el sentit de ‘os pelvià’, del ll. os sacrum, calc del gr. hieròn ostéon ‘os sagrat’, per integrar la part de la carn dels animals més preuada en els sacrificis, o bé ‘os fort, robust’ 1a font: 1502
    1. adjectiu Sagrat. Història sacra.
    2. femení litúrgia Cadascuna de les tres taules o quadres que contenien les parts invariables de la missa i que hom col·locava als dos extrems i al mig de la mesa de l’altar.
    3. sacre col·legi catolicisme Col·legi cardenalici.
  2. anatomia animal
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’os sacre.
    2. adjectiu Situat a la regió de l’os sacre.
    3. masculí Os desparió central i simètric, compost de cinc peces reunides (vèrtebres sacres), que continua la columna vertebral per sota de les vèrtebres lumbars i forma la part posterior de la pelvis.


    3. Vegeu també:
    sacre1