■ sepulcre

Etimologia: del ll. sepulcrum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. etnografia, història i art
    1. Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
    2. sepulcre de fossa prehistòria Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també, la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
  2. per extensió
    1. art Urna que conté la imatge jacent del Crist difunt.
    2. litúrgia Cavitat de l’altar on hi ha dipositades les relíquies dels sants.
  3. sepulcre emblanquinat figuradament Hipòcrita, que no té sinó les aparences de la virtut.