■ tabular2

Etimologia: del ll. tabulare ‘acoblar planxes o posts’
    verb
  1. transitiu Expressar valors, magnituds o altres dades per mitjà de taules.
  2. intransitiu
    1. Fixar l’espaiat automàtic del tabulador d’una màquina d’escriure, d’un teletip, etc.
    2. Accionar el tabulador d’una màquina d’escriure, del teclat d’una terminal d’ordinador, d’un teletip, etc.
    3. Imprimir totals, diferències, etc., de manera que cada línia d’impressió correspongui a un grup determinat de dades d’entrada.
    4. Realitzar una distribució horitzontal de l’espai en una impressora o en una pantalla.



    3. Vegeu també:
    tabular1