■ talar2

Homòfon: telar
Etimologia: del b. ll. talare, íd., i aquest, del germ. occ. *talon ‘devastar, arrabassar’ 1a font: s. XIII, Usatges
    verb transitiu
  1. fusteria i silvicultura Tallar arran de terra els arbres d’un bosc, o, per extensió, abatre’ls per qualsevol altre procediment.
  2. Arrasar poblats, camps, etc., enderrocant, cremant, etc.



    3. Vegeu també:
    talar1