■ terciari | terciària

Partició sil·làbica: ter_ci_a_ri
Etimologia: del ll. tertiarius, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Tercer en ordre o grau.
  2. masculí i femení catolicisme
    1. Membre d’un tercer orde.
    2. terciari regular Membre d’un tercer orde regular, generalment institut religiós, que es beneficia dels seus privilegis i en segueix la regla.
    3. terciari secular Persona civil o eclesiàstica secular que segueix l’espiritualitat d’un orde aprovat, amb una constitució o regles especials autoritzades per la Santa Seu.
  3. estratigrafia
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al terciari.
    2. masculí Sistema o període més antic de l’era cenozoica.
  4. adjectiu i masculí electrotècnia Dit de l’enrotllament d’un transformador destinat a ésser connectat a un circuit auxiliar.
  5. adjectiu química orgànica
    1. Dit de cadascun dels àtoms de carboni saturats, els quals en una estructura complexa es troben units a altres tres àtoms de carboni.
    2. per extensió Dit d’alguns grups funcionals quan van units a un carboni terciari.
    3. Dit del tipus d’amina en què existeix un grup —N, unit a tres àtoms de carboni diferents.
  6. sector terciari economia Conjunt de les activitats econòmiques considerades com a no productives, o no directament productives, anomenat també sector residual o sector de serveis.