■ trast

Etimologia: del ll. transtrum ‘banc dels remers’; la forma popular trasto ha estat extreta del pl. trastos 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
    1. antigament construcció naval Banc, situat transversalment dins una nau, on seia el remer.
    2. per analogia música Cadascun dels filets de metall, os o corda de tripa fixats transversalment en el mànec d’alguns instruments de cordes pinçades, els quals el divideixen cromàticament i permeten de donar la nota exacta en prémer-hi les cordes amb els dits.
    3. figuradament Fila o lloc destinat a una categoria de persones en una cerimònia, en una desfilada, etc.
    4. figuradament Rang.
    5. de trast en trast De distància a distància, de temps en temps.
  2. [popularment trasto]
    1. Nom donat a un moble, una eina, un estri, inservible i sense valor.
    2. figuradament i despectivament Nom donat a una persona tinguda per inútil, que només fa nosa.
    3. tirar-se els trastos pel cap figuradament Barallar-se dos amics, dos casats, etc., discutir-se molt fort.
  3. Feines de la casa.