■ tretze

Etimologia: del ll. trēdĕcim, íd., comp. de tres i decem ‘deu’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Dotze més un. Ésser tretze a taula.
  2. adjectiu i masculí i femení El que fa tretze; tretzè. Alfons tretze. El capítol tretze.
  3. [plural tretzes] masculí
    1. El nombre tretze, 13. El tretze de febrer cau en dijous. Tots els tretzes de l’any.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre tretze. Viu al tretze del carrer de Provença.
  4. masculí i femení Els tretze darrers.
  5. les tretze La tretzena hora després de les dotze de la nit; la una del migdia.
  6. tretze són tretze locució adverbial Porfidiosament. Ella, tretze són tretze, insistia en allò mateix.