■ victòria2

Partició sil·làbica: vic_tò_ri_a
Etimologia: del nom de la reina Victòria I d’Anglaterra [1837-1901]
    femení
  1. botànica Gènere de plantes aquàtiques perennes de la família de les nimfeàcies (Victoria sp), rizomatosa, de fulles flotants molt grosses i flors blanques o roses.
  2. transports Cotxe descobert de quatre seients i proveït d’una capota plegable que en pot cobrir la meitat.


    3. Vegeu també:
    victòria1