■ eriçó

Etimologia: del ll. vg. *ericio, -ōnis, ll. cl. ericius, íd. 1a font: 1460, Roig
    masculí
  1. zoologia
    1. Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels erinaceids (Erinaceus sp), amb la part superior del cos recoberta de punxes, que es defensa tot enrotllant-se i formant una bola plena de punxes. Cal destacar-ne l’eriçó clar (E. algirus) i l’eriçó fosc (E. europaeus).
    2. eriçó de mar Nom donat a qualsevol equinoderm de la classe dels equinoïdeus, entre els quals cal mencionar l’eriçó de mar cor cendrós (Echinocardium mediterraneum) i l’eriçó de mar cor porprat (Spatangus purpureus).
  2. botànica Petit arbust, de la família de les papilionàcies (Erinacea anthyllis), molt espinós, que forma coixins, amb fulles petites i flors de calze inflat.
  3. indústria tèxtil En la indústria de la llana, petit mànec de metall recobert d’agulles que hi ha en algunes màquines d’estiratge i doblatge de l’estam.