■ escurçar

Homòfon: escorçar
Etimologia: del ll. *excurtiare, der. de curtus ‘tallat, incomplet’ 1a font: 1490, Tirant
    verb
    1. transitiu Fer més curt, menys llarg. Escurçar les mànigues d’un vestit. Això escurça la vida.
    2. pronominal Aquesta roba, després de la primera rentada s’ha escurçat.
  2. transitiu Disminuir. Escurçar la ració.