■ realisme

Partició sil·làbica: re_a_lis_me
Etimologia: de real1
    masculí
    1. Qualitat de realista.
    2. Actitud del realista.
  2. art Actitud estilística que mira d’elaborar les formes artístiques amb adequació als aspectes de la realitat.
  3. filosofia
    1. Doctrina metafísica (oposada al nominalisme) segons la qual els universals existeixen com a essències a part no reductibles als conceptes intel·lectuals i als mots que en són expressió.
    2. Doctrina epistemològica (oposada a l’idealisme) segons la qual el subjecte cognoscent copsa una realitat que existeix independentment d’ell i que, en afectar-lo, li manifesta la seva manera d’ésser.
  4. literatura Doctrina estètica basada en la descripció objectiva de la realitat, en obres literàries i artístiques, sense concessions a l’embelliment o a la idealització.
  5. realisme històric literatura Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya i propugnà el realisme.
  6. realisme màgic art Corrent pictòric del segle XX caracteritzat pel fet de representar amb minuciositat els objectes de la vida quotidiana, talment juxtaposats que facin una impressió d’inquietud i d’irrealitat, amb una tècnica de pinzellada plana, conegut també com a postexpressionisme.
  7. realisme socialista art i literatura Mètode artístic basat en la descripció fidel de la realitat en un context històric concret, sota una tendència ideològica definida que educa la societat i la faculta per a la construcció del comunisme.