■ rebordonir

Etimologia: de bord2 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
    1. transitiu Fer perdre les qualitats morals originàries, fer degenerar. La guerra pot rebordonir fins i tot la bona gent.
    2. pronominal Perdre les qualitats morals originàries, degenerar. Amb la fam, els vilatans s’han rebordonit.
  2. pronominal Restar una planta com aturada en el seu desenvolupament, seca i esquifida.
  3. pronominal Abandonar els estudis, deixar la carrera.