esbandir

    [També esbaldir]
    verb
  1. Treure amb aigua neta el sabó d'una cosa ensabonada. Les màquines de rentar roba primer la renten i després l'esbandeixen.
  2. usat amb pronom
  3. esbandir-se és treure's el sabó del cos o dels cabells quan ens els rentem. Quan et dutxes, primer t'ensabones i després t'esbandeixes.