sortir

    [També eixir]
    [! Conjugació: O i U a l'arrel]
    verb
  1. Una cosa o una persona surt quan passa de dins a fora. Quan surts de casa has de tancar la porta. Quan el pa acaba de sortir del forn és calent.
  2. Moure's, desplaçar-se del seu lloc habitual. Si les rodes surten dels carrils de la via, el tren descarrila.
  3. Aparèixer una cosa o una persona que no es veia o que estava amagada. A l'estiu, el sol surt més aviat que a l'hivern. Quan surten les primeres dents, les genives fan mal.
  4. En alguns jocs, ser el primer a jugar. A vegades, surt el jugador o la jugadora que tirant un dau treu el número més alt.
  5. Ser feta una cosa, produir-se o donar-se, com a resultat d'una acció, d'un sorteig, d'una votació, etc. Si a la loteria surt el nostre número, tenim premi. En unes eleccions, tothom vol que surtin elegits el seus candidats.
  6. Una cosa surt bé o malament si té un resultat bo o dolent. Si la primera truita que fem no ens surt bé, no ens hem de desanimar.
  7. Provenir. De les vinyes de Sant Sadurní d'Anoia surten vins i xampanys de gran qualitat.
  8. frase feta i verb usat amb pronom
  9. Una persona se surt amb la seva quan aconsegueix allò que vol.